Àrea temàtica
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

ca - magnitud aparent n f
es - magnitud aparente n f
fr - magnitude apparente n f
en - apparent magnitude

Definició
Unitat de mesura de la brillantor aparent d'un objecte astronòmic en una escala logarítmica.

Nota
L'escala de magnituds aparents va ser concebuda per l'astrònom grec Hiparc de Nicea (segle II a. C.), el qual va establir 6 divisions per a classificar els estels des dels més brillants, de 1a magnitud, fins als més dèbils a ull nu, de 6a magnitud. L'ull humà és sensible a canvis logarítmics de la brillantor, per això l'escala de magnituds és logarítmica. La definició actual de magnitud aparent es basa en el fet que una diferència de 5 magnituds correspon a una canvi de factor 100 en la brillantor de dos objectes. Així,$$m_1 - m_2 = -2,5 \log\frac{F_1}{F_2}$$o bé$$m = -2,5 \log F + K,$$on $m$ és la magnitud, $F$ és l'energia per unitat de superfície i de temps i $K = 2,5 \log F_0$, on $F_0$ és l'energia per unitat de superfície i de temps presa com a referència. L'escala convencional de magnituds aparents pren l'estel Vega com a referència, per tant, $F_0$ correspon a l'energia per unitat de superfície i de temps mesurada observant aquest estel des de la Terra. Com que es tracta de l'energia mesurada a la Terra, depèn tant de la brillantor pròpia de l'estel com de la seva distància i de l'absorció causada pel medi interestel·lar. El Sol té una magnitud aparent de -26,8.